Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com autoscola, infrastructura i polisportiu). Hi ha altres mots formats a partir d'aquest procés de derivació, com ara antiesportiu, arterioesclerosi, bioespeleologia, cardioespasme, contraespionatge, corticoesteriode, endoesquelet, exoesquelet, geoestacionari, supraestructura, teleespectador, termoestable, etc.

Aquest criteri també afecta els mots prefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop.

En canvi, aquesta e no es troba en els derivats i compostos procedents del grec, del llatí o d'altres llengües que contenen un terme que no existeix en català, o que existeix però té un significat que no es correspon amb el del segon terme del compost. Per exemple, s'escriu microscopi sense e, perquè la segona paraula, scopi, no és catalana, sinó una arrel culta, procedent del grec. Altres casos paral·lels podrien ser angiosperm, circumspecte, hemistiqui, biosfera, etc.

La e- tampoc apareix en compostos, majoritàriament antics, que tradicionalment s'han escrit sense e. Generalment, costa identificar aquestes paraules com a derivats o compostos, malgrat que el segon formant és un mot que existeix en català amb e- inicial. Són casos com inscriure, prescriure, manuscrit, mecanoscrit, constrènyer, restablir o transpirar.

Finalment, la e- del segon formant tampoc no hi és en els compostos que tenen un accent gràfic en el primer formant. Per exemple: aeròstat, antístrofa, megàspora, hipòstil.